CONSTANZA BRNCIC
A RESONANCE…
M'agradaria investigar les nocions de "fer espai" i "fer temps" jugant amb diferents paràmetres que provoquin canvis en la magnitud i l'estat de l'espai i el temps. Així, podrem "expandir el temps", "ampliar l'espai", "suspendre el temps", "deixar l'espai", "perdre el temps", "perdre l'espai"... Fer espai i temps dins del cos, entre els cossos, en l'espai.
Aquesta proposta neix de la feina que he realitzat sobre l'experiència de moure objectes i també sobre la investigació entorn a tres qualitats de la parada: la suspensió, la detenció, el deixar. En aquest encreuament he observat com es manifesta allò animal, fantasmal, poètic, maquinal i humà en la fina frontera entre decidir/no-decidir. M'agradaria aprofitar aquesta ocasió per posar en joc aquestes protopráctiques i obrir-les al joc i a la reflexió del grup.
BIO
Desenvolupa la seva particular mirada sobre el cos i el fet escènic des de fa més de 25 anys. Es forma en dansa contemporània, nova dansa i teatre a Nova York i viatjant per Europa. Llicenciada en Filosofia i Màster en Pensament Contemporani per la UB, actualment realitza el doctorat en Filosofia Contemporània i Tradició Clàssica, amb la tesi dirigida per Josep Maria Esquirol, Expressió i alteritat en Merleau-Ponty.
S'interessa aviat pel treball desenvolupat pels coreògrafs japonesos Min Tanaka i Hisako Horikawa, Body Weather que entèn el cos com una entitat múltiple i canviant. A aquesta línea de treball s'uneix la important influència del treball de percepció i composició desenvolupat per la coreògrafa americana Lisa Nelson (Tunning Scores).
Al 2000 funda l'Associació Cultural La Sospechosa entitat amb la que realitza i produeix nombrosos projectes que tenen en comú una recerca sobre la relació del cos i l'entorn, sobre la relació ensenyar/aprendre i que busquen posar l'acció artística en contextos poc habituals per tal de generar una reflexió crítica sobre el paper social de l'art i en particular de les arts escèniques.
Els seus àmbits d'acció inclouen formats diversos: des de la creació i la direcció escènica, el treball d'intèrpret, -ballant amb companyies com Raravis / Andrés Corchero i Rosa Muñoz (1996-2009) o Malpelo (2002/2004) i la coreografia, amb peces com What is the word, Si se diera un cuerpo al bullicio, l'Exercici de la força, passant per projectes col·laboratius en diferents contexts com hospitals, escoles, presons i col·lectius de no-ballarins. En aquest darrer àmbit destaca el projecte intergeneracional PI(È)CE de creació escènica, que es desenvolupa al Raval desde fa deu anys, produït pel Teatre Tantarantana, amb el que ha generat quinze projectes escènics dels que en destaquen Li diuen mar (Grec 2016 / Teatre del CCCB) i Oi Néoi (Grec 2019 / Teatre del CCCB). En l'àmbit educatiu rep l'encàrrec desde Mercat de les Flors de participar com a coreògrafa del projecte Totsdansen, per a joves de tot Catalunya (2017-21) i es convidada al projecte En Residència de l'ICUB (2018/19). Ha rebut nombrosos encàrrecs com a directora escència i coreògrafa com la direcció de l'òpera participativa El Monstre del Labertint de Jonathan Dove, (encàrrec del Festival Grec de Barcelona pel Teatre Grec 2018) o el concert per a nens i nenes Planeta Clarinet, encàrrec de l'Auditori que es reposa anulament desde 2015. Actualment combina la seva tasca creativa amb la docència de Composició i Improvisació i és Cap d'especialitat en coreografia i interpretació al Conservatori Superior de Dansa (CSD / Institut del Teatre) així com professora convidada a l'Escola Superior d'Art Dramàtic (ESAD / Institut del Teatre).
Imatge original de Tristán Pérez-Martín
Crafted with love by Utopig Studio